8-V-08 Ara que tinc 30 anys!

Enlloc de passar la meva primera nit amb 30 anys en el caliu de la meva llar i abraçant la meva dona al nostre llit, l'he passat en un apartamant de Sant Feliu, que ja fa ferum a home, i dormint en un llit de matrimoni amb l'Artur Vulcano... és en aquests moments quan et preguntes: és així com s'arriba, realment, a la categoria d'astre del roc an rol...?
Em saltaré l'acurada descripció del festival de roncs i canvis de llit que ha estat aquesta nit passada amb el Kenneth, el Wences, l'Artur i un servidor i passaré a allò que toca: guitarres!
Al matí el Kenneth ha gravat "1,2,3 ficción", "Es difícil, a veces, quedarse aquí" i "La puerta del jardín transgénico" per línia; després hem conectat el Hiwatt (the Who) per col·locar uns quants "guitarrazos" Pete Townsend. Entre la resta del matí i una estona de la tarda, acabem les guitarres elèctriques que algun que altre maldecap han donat al kenneth.
Encabat ens hem posat amb les veus que faltaben ("1,2,3 ficción", part de "La puerta del jardín transgénico") i les hem clavat força ràpid; tot seguit ens hem posat amb tots els coros que encara no haviem posat i ha rutllat molt bé.
No em pregunteu com ha passat però en algun moment se les han empescat per deixar-me sol a la peixera i sense ningú a la taula de mescles. De sobte, una mà ha entrat a la peixera per apagar els llums i ha aparegut el Xavi amb un pastís i unes espelmes enceses amb forma de "30" i la resta de Philippes, més en Santi i en Marc Clos cantant-me la clàssica desafortunada i desafinada versió de l'Aniversari feliç.
BRUTAL!!! Realment no he tingut ni tinc paraules per expressar la gran il·lusió que m'hà fet aquesta humil sorpresa que, per res del món, m'hauria ensumat!
El pastís (de trufa amb un apinta -i gust- extremadament deliciós) anava acompanyat d'un parell de discos d'en Lluís Lach, de segona mà, comprats al mateix poble... fent economia sostenible! T'ho ben juro, lector imaginari, no em podia haver imaginat un dia d'aniversari millor: acompanyat dels meus amics de tota la vida i fent allò que més m'agrada... soc feliç!

Per rematar la sessió, just després de cruspir-nos aquell bé de Déu de pastís hem entrat els 4 Philippes a la peixera a graver les veus hooliganeres-we-are-the-worlderes de "La puerta del jardín transgénico"... ha estat força improvisat i apoteòsic! Marxem, un cop més, amb la sensació que aquest disc serà la òstia en bicicleta..!