Després d'haver trencat el gel amb el gran Santi Garcia avui ens toca fer-ho amb en Víctor Garcia (sang de la seva sang!); estan fets de la mateixa pasta així doncs no cal picar massa fort, el gel es desfà per si mateix.
Al llarg d'aquest segon dia s'acaben gravant totes les bateries (ens treiem el barret davant del Pau!) i, a part de la caixa del germà Philippe, que ha sonat seca i collonuda, també utilitzem una que, malgrat no recordo el seu nom, sona totalment Charlie Wats. A l'enregistramenr de "Las aventuras del abuelo Rogelio" desafinem el bombo seguint les instruccuions de l'omnipresent Santi que, tot i no ser-hi, ens transmet una confiança que ens anima i ens relaxa.
En Pau, dons, acaba la seva feina com a timbaler i marxa aquesta mateixa nit per tal de vendre plata al dia següent. Als demés (Albert Vulcano inclós) ens espera una nova nit a l'apartament que hem llogat a Sant Feliu veient "Fama, a bailar!" que, per respecte, no diré qui de la banda n'és fan...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada