QUÈ ÉS AIXÒ?

Aquest blog, com el seu subtítol indica, és un QUADERN DE BITÀCOLA de com es va anar fent, dia a dia, "Odisea Ultramarina" que, si has arribat fins aquí, no cal que et digui que és el tercer treball discogràfic de Les Philippes.
L'ordre de les entrades que hi trabaràs és l'ordre lògic de tot quadern de bitàcola, és a dir, la primera que veus és l'última que va haver-hi.
Tot el que hi puguis llegir no és pas l'única realitat del que allà va succeir durant la gravació, doncs des del racionalisme cartesià ja intuïm que hi ha tantes realitats com observadors... Aquí l'observador soc jo i aquestes paraules són la gravació vista des del meu prisma.
Desitjo que t'agradi, si no, canvia de blog que la web n'està plena!

Carles Philippe

9-V-08 12 dies, 12 cançons

PART I: Marc Clos

Bàsicament hem destinat tot el matí a recollir galledes i galledes de saliva que ens queia en veure en Marc Clos gravant vibràfons i percusions varies que ha portat; aquest paio és un crac!

Vibràfon, una mena de xilòfon de ferro, una conga, gongos, un triangle (que té molt més misteri del que els mortals comuns ens imaginem!), un rasca-rasca de fusta i shakers... poca broma!

Ben entrades les 13:00 en Marc marxa a fer els seus bolos professionals amb orquestra (aquest cop a Madrid i a Duseldorf) i comencem a gravar acústiques.

PART II: La recta final

Tota la tarda, fins les 21:00 acabant acústiques, 12 cordes, espanyoles i fins i tot l'Ukelele hawaià (comprat a the big island!). No ho negarem: ha estat una tarda pesada però ho hem aconseguit! En 12 dies hem gravat les 12 cançons que formaran el nostre tercer disc.

D'aquí uns quants dies, encara, haurem de quedar amb el gran Santi per acabar les mescles definitives. Així que ara uns dies de masserar els temes a casa nostra, tornar per posar la "guinda" i a esperar al Setembre per veure el tercer disc a les botigues i donar per acabada la nostra particular "Odisea Ultramarina"!

8-V-08 Ara que tinc 30 anys!

Enlloc de passar la meva primera nit amb 30 anys en el caliu de la meva llar i abraçant la meva dona al nostre llit, l'he passat en un apartamant de Sant Feliu, que ja fa ferum a home, i dormint en un llit de matrimoni amb l'Artur Vulcano... és en aquests moments quan et preguntes: és així com s'arriba, realment, a la categoria d'astre del roc an rol...?
Em saltaré l'acurada descripció del festival de roncs i canvis de llit que ha estat aquesta nit passada amb el Kenneth, el Wences, l'Artur i un servidor i passaré a allò que toca: guitarres!
Al matí el Kenneth ha gravat "1,2,3 ficción", "Es difícil, a veces, quedarse aquí" i "La puerta del jardín transgénico" per línia; després hem conectat el Hiwatt (the Who) per col·locar uns quants "guitarrazos" Pete Townsend. Entre la resta del matí i una estona de la tarda, acabem les guitarres elèctriques que algun que altre maldecap han donat al kenneth.
Encabat ens hem posat amb les veus que faltaben ("1,2,3 ficción", part de "La puerta del jardín transgénico") i les hem clavat força ràpid; tot seguit ens hem posat amb tots els coros que encara no haviem posat i ha rutllat molt bé.
No em pregunteu com ha passat però en algun moment se les han empescat per deixar-me sol a la peixera i sense ningú a la taula de mescles. De sobte, una mà ha entrat a la peixera per apagar els llums i ha aparegut el Xavi amb un pastís i unes espelmes enceses amb forma de "30" i la resta de Philippes, més en Santi i en Marc Clos cantant-me la clàssica desafortunada i desafinada versió de l'Aniversari feliç.
BRUTAL!!! Realment no he tingut ni tinc paraules per expressar la gran il·lusió que m'hà fet aquesta humil sorpresa que, per res del món, m'hauria ensumat!
El pastís (de trufa amb un apinta -i gust- extremadament deliciós) anava acompanyat d'un parell de discos d'en Lluís Lach, de segona mà, comprats al mateix poble... fent economia sostenible! T'ho ben juro, lector imaginari, no em podia haver imaginat un dia d'aniversari millor: acompanyat dels meus amics de tota la vida i fent allò que més m'agrada... soc feliç!

Per rematar la sessió, just després de cruspir-nos aquell bé de Déu de pastís hem entrat els 4 Philippes a la peixera a graver les veus hooliganeres-we-are-the-worlderes de "La puerta del jardín transgénico"... ha estat força improvisat i apoteòsic! Marxem, un cop més, amb la sensació que aquest disc serà la òstia en bicicleta..!

7-V-08 El part d'un disc

Fent un petit parèntesi de la gravació: aquests dies m'he estat estressant per temes acadèmics, quines optatives escollir?, quines de lliure configuració?, he de saltar-me classes per anar a l'estudi, en aquests últims dies del curs...? m'he estat ratllant força abans de decidir que: "A prendre pel cul! Discos no se'n graven tants, a la vida (i menys al nostre ritme actual!), i , al cap i a la fi, sempre he opinat que els discos són com fills... i em nego a perdre'm el part dels meus fills!" Decideixo, doncs, pujar avui dimecres per quedar-me fins l'últim dia (divendres ?). Hem pujat amb el Pau per posar més veus als temes. Després de l'entrepà de rigor al Gran Casino la Constància, hem anat a l'estudi on hem pogut escoltar uns quants temes amb guitarres. La primera impressió de les guitarres, tot s'ha de dir, ha estat una mica extranya; és clar que l'estem escoltant sense una mescla prèvia però, en general, semblaven una mica "brillans". Encara falten acústiques (+12 cordes i altres cordes variades...) i se suposa que sonarà bé... com sempre: confiança cega en l'"amigo" Santi.
Tot seguit hem gravat "Alfombra de cristal" i "Silbar tu nombre". Un cop més, se'ns han fet les 19:00 del vespre sense adonar-nos-en. i tanquem la paradeta. Aquest vespre he conegut, fialment, en Marc Clos (molt, molt bon jan!) i hem "gaudit" d'un Barça-Madrid (0-4) tot sopant al Corsari amb amics feliuencs i feliuenques.

6-V-08 Encara des de la distància

Finalment no pujo avui dimarts, deixem en Kenneth un altre dia sol però, això sí, amb l'agradable visita de l'Artur i en Wences "Vulcano".
Només he parlat amb ell un cop durant el dia però m'ha posat al corrent que estan quedant enregistrades moltes guitarres però, tot i això, encara queda moooolta feina per fer.
Teòricament demà, dimecres, és dia segur per gravar més veus, que encara ens en queden forces si tenim en compte les segones veus, etc...
Ja comencem a veure que se'ns tira el temps a sobre i que tal vegada ens enxampi el toro. És clar, és el primer disc que gravem en tan poc temps; per als dos anteriors ens hi vem estar un mes tranquilament ... i, amb tot, aquest serà el millor!

5-V-08 "Des de Sant Boi con amor"

Hem deixat descansar el gran Santi aquest cap de setmana! Avui dilluns el kenneth és l'únic que està a l'estudi, en companyia dels germans "Fuerza", i la seva missió és gravar el màxim nombre de guitarres possibles, dins de les establertes, és clar...

A les 16:00 m'ha trucat amb una sensació de no saber si el que s'ha fet pel matí és o no és bo. Em poso a la seva pell: està sol, com a únic Philippe gravant el seu instrument i no hi ha cap altre de nosaltres per animar-lo i dir: Ostia! Està quedant collonut...! Suposo que podré pujar demà a fer un cop de mà en forma de suport moral a mon cosí que, per cert, ja ha gravat "Las Beatificaciones" i "Alfombra de cristal".

P.D: Al vespre rebo una nova trucada del Kenneth dient que no em preocupi que havia tingut un moment d'"ofuscació" transitòria i que ara veu que tot està sota conrol.

2-V-08 Avui fa 7 dies!

Les 10:00 del matí; les veus no són el que haurien de ser i ahir per la nit no vem fer la bondat que hauriem d'haver fet.

Comencem les veus amb un primer intent de "Es dificil, a veces, quedarse aquí"... però la missió queda abortada, la veu és de "cazalla" i Ducados, i passem a una altra. Al llarg del matí acabem col·locant "Las beatificaciones", "Philippe Aronnax", "Las aventuras del Abuelo Rogelio", "1, 2, 3 ficción!" i, ara sí, "Es difícil, a veces, quedarse aquí".

Avui és divendres. Hem estat tot el dia (i tota la setmana) amb el dubte si ens quedariem gravant el dissabte o no...i, finalment, és que no. Respectant la Declaració dels Drets Humans, deixarem que en Santi desconnecti de nosaltres i les nostres cançonetes durant un cap de setmana. Així doncs avui dormim a Sant Boi.

1-V-08 Dia del treballador... i per això treballem!

El Pau han arribat pel matí i ens hem posat a fer veus. La "cosa" va lenta però és que el Santi, afortunadament, és exigent (i nosaltres, doncs ja sabem: els "Shit Boys"). Al matí s'han matat "En los estancos no se puede fumar" i la meitat de "Sueño y milagro".

Havent dinat, pel mòdic preu de 14 Euros (ens estem deixant un dineral en dietes!) a Can Segura, ens en tornem i acabem "Sueño y milagro", "Las aventuras del abuelo Rogelio", "Siempre quise llevar sombrero" i "Universal fracaso intelectual",

És allò que diuen les tardes són més prolifiques... i els sucs gàstrics, la mucosa i el papeig suavitzen les cordes vocals...!

30-IV-08 ...més teclats...

Només fa un dia que estic fora i ja no aguanto més; dimecres al migdia, tan bon punt he acabat la universitat, he fet carretera i manta cap a Sant Feliu. He arribat a les 16:00 i el Xavi i el Kenneth m'han posat al dia. Han dedicat el matí a fer pianos (el de paret, que sona brutal) i per la tarda s'han fet un parell de solos amb un Moog antiquadet que sona supermodern:



Després ens hem posat amb la guitarra i tot i fer-se moooltes proves (amb la guitarra del Kenneth, amb les del Santi, amb diferents amplis, per línia...) al mestre Garcia no li acaba de fer el pes, encara s'ha trobar el punt.
Així doncs, el dia s'ha acabat i cap a l'apartament "setenter", amb unes pizzes del Cibu, i a repassar les lletres, que demà cantem...!

29-IV-08 El dia dels teclats

Aquest dia l'han passat el Xavi i el Kenneth (amb els germans Garcia) enregistrant teclats. Pel matí han gravat amb el Nord Electro, al migdia ha anat a l'estudi l'afinador de pianos (quina professió més entranyable!) per afinar el piano de paret alemany de l'any de la picó que té en Santi, i per la tarda s'han dedicat als Hammonds.

Al Xavi li ha passat com a mi: està "regalat"; han dedicat tot el dia a les tecles i encara han de continuar al dia següent...

28-IV-08 El dia dels baixos

Impressionant! Tot i haver gravat per línia tots els baixos (mentre el Pau feia la seva feina) sense que se li donés massa importància ja que el cap de setmana era per bateries, avui hem destinat tot el dia als baixos! És el primer cop que se li dona tanta atenció al meu instrument, estic ple de joia..!
He gravat un tema amb el Fender Presition d'en Santi i la resta amb el meu Rickenbaker; uns quants per línia, d'altres passat per l'amplificador Ampec "a fondo!" (expressió del Santi per al màxim de volum), distorsionat, comprimit i algunes amb unes cordes noves que fan que soni "metal·ler".
S'acaba el dia i s'acaben els baixos! Avui soc jo el que marxo cap a Sant Boi, ben cofoi per la feina ben feta i acompanyat d'una brutal tormenta d'estiu.

27-IV-08 "Fuerza Bién"

Després d'haver trencat el gel amb el gran Santi Garcia avui ens toca fer-ho amb en Víctor Garcia (sang de la seva sang!); estan fets de la mateixa pasta així doncs no cal picar massa fort, el gel es desfà per si mateix.
Al llarg d'aquest segon dia s'acaben gravant totes les bateries (ens treiem el barret davant del Pau!) i, a part de la caixa del germà Philippe, que ha sonat seca i collonuda, també utilitzem una que, malgrat no recordo el seu nom, sona totalment Charlie Wats. A l'enregistramenr de "Las aventuras del abuelo Rogelio" desafinem el bombo seguint les instruccuions de l'omnipresent Santi que, tot i no ser-hi, ens transmet una confiança que ens anima i ens relaxa.
En Pau, dons, acaba la seva feina com a timbaler i marxa aquesta mateixa nit per tal de vendre plata al dia següent. Als demés (Albert Vulcano inclós) ens espera una nova nit a l'apartament que hem llogat a Sant Feliu veient "Fama, a bailar!" que, per respecte, no diré qui de la banda n'és fan...

26-IV-08 Benvinguts a Estudios Ultramarinos Costa Brava

Ahir vem tocar a l'Apolo amb els Lori Meyers.

Lori Meyers y Les Philippes 25 de Abrildel 2008 en Sala Apolo /Barcelona(http://www.barcelonamusic.net/ca/content/lori-meyers-les-philippes).




Va ser un bon concert; mitja horeta amb la sala omplint-se a mesura que tocàvem però va ser un molt bon comiat d'algunes cançons que qui sap si les tornarem a tocar...
Per mi va ser, sobretot, una bona manera de tirar-se de cap a la piscina del món del pop cantat en castellà, de viure una experiència gratificant escoltant una bona banda que canta, com ara ho fem nosaltres, en la llengua de Cervantes i de José Bono.
L'Albert "Vulcano" ha fet un cop de mà impagable (o potser pagable amb algunes tapetes i cerveses al Corsari de Sant Feliu!) portant-nos els instruments amb la seva furgoneta a aquest bell paratge costaner on es troba un dels estudis més entranyables del país.
A les 10:00 arribavem a l'estudi on ens donava una tímida benvinguda el gran Santi Garcia. Recordant l'estudi on vem enregistrar l'anterior disc (MG54) aquest sembla força més senzillet però l'ampli ventall de guitarres i amplificadors escampats amb un ordre caótic per l'estudi ens enamora només entrar-hi!
Mans a l'obra! muntem la Ludwig del mateix color blau "seixanter" que la d'en Pau (així se sentirà com a casa) i a gravar bateries...

Si no recordo malament queden enregistrats un parell de temes de bateria (amb el baix per línia que no sabem si es quedarà).

P.D: La bateria son que trona!!!